lunes, 16 de octubre de 2017

El Pueblo Silencioso: Catalonian Surprises

(Niña de Rajoy)- Jajaja, ah, jajajaj jajajaja jajaja jajaja jajaja jajaja jajajaj jajajajja jajaja jajaja ja

Salen Carles y Mariano por el jardín buscando de dónde viene esa risa tan macabra, mirándose entre ellos y percibiéndose solos.

(Mariano)- S'auran anat...
(Carles)- Que haremos ahora?
(Mariano)- Trucare'm a un veï (Ambdós es posen a caminar cap al front)
(Carles)- ¿Me gustaría saber como llegamos aquí? A este lugar y a esta campa fantasmagórica...
(Mariano)- No creus que tot... tot sembla irreal aquí? No hi ha ningú a la vista!
(Carles)- Tal vez signifique que molestará que se percaten de tu estado
(Mariano)- Escolta, prou de burles!!!
(Carles)- No es burla, pero si hubieses estado sobrio tal vez estaríamos ahora en Madrid en vez de estar vagando por aquí (ambos miran a su alrededor)
(Mariano)- No comprenc com toleren aquest silenciòs poblet
(Carles)- ¿Te refieres a que hay personas a nuestro alrededor acechándonos?
(Mariano)- Veus tú a ningú?
(Carles)- (Mirando a su alrededor) No, a nadie.
(Mariano)- Així fan als pobles petits, observen tras les finestres. Prefereixo el meu pais a tot això, allá tothom sap quan el cerquen!
(Carles)- Mira, siquiera hay alguien que nos observa con naturalidad (dirigiendose hacia una ardilla disecada). ¿No es linda?
(Mariano)- D'acord, anem (i l'agafa del bras)
(Carles)- (Sacudiendole la mano) No, no, creo que está domesticada, veela de cerca
(Mariano)- (Sense interés) Ja ho veig, es molt bonica
(Carles)- Que dulce eres pequeña, que linda (cuando la va a tocar se cae asustándole) Está muerta esta ardilla.
(Mariano)- Sí, emporta molts anys així... está dissecada.
(Carles)- Oh, no comprendo como pusieron aquí este animal (con asco)
(Mariano)- Oh, no em demanis que cerqui els motius de les persones d'aquest poble (con rabia)
(Carles)- Ohh, no te exaltes... ¿A dónde vas?
(Mariano)- A saber on som, després vull trucar per telefon i despres buscaré a qualsevol lloc una expirina!!!

Carles lo sigue hasta una casa cercana y Mariano llama a la puerta freneticamente con la mano.

(Carles)- Mariano... Quiero irme!! Quiero irme a casa!! ¿No vive nadie aquí? ¿No vive nadie aquí? Por favor, les suplico que nos ayuden!! Auxilio, Socorro!!

(Niña de Rajoy)- Jajaja, ah, jajajaj jajajaja jajaja jajaja jajaja jajaja jajajaj jajajajja jajaja jajaja ja
(Mariano)- (Dissimulant) Altra vegada aquest noi
(Niña de Rajoy)- Jajaja, ah, jajajaj jajajaja jajaja jajaja jajaja jajaja jajajaj jajajajja jajaja jajaja ja
(Mariano)- Al menys, el poble no está buit. Potser siguin tots al mateix lloc, un mitin politic o alguna cosa semblant...
(Carles)- Si, en día domingo...
(Mariano)- (Recordant alguna cosa) Sí, especialment en diumenge, es cert, es clar, allá deuen estar, a l'esglesia
(Carles)- ¿Ahh?
(Mariano)- Es clar. Allá. (I marxen tots dos cap a l'esglesia)
(Carles)- (Cogiendole del brazo) Espera. ¿Crees que podremos entrar?
(Mariano)- (Amb gest totalitari) Deixam!!
(Carles)- ¿Qué les dirás Mariano?
(Mariano)- Que pagaré el que demanin si qualsevòl ens porta lluny, ja sigui en tren o en bus, i que ens tornin a la civilització!! (Decidit, obre la porta i no troba a ningú) Es possible que siguin a dalt.
(Carles)- Tal vez ya se fueron.
(Mariano)- (S'apropa a la porta del campanari) Aquí está l'esglesia i aquí el campanari... i els feligresos (obra la porta i exclamant) Ningú.
(Carles)- ¿Y ahora?
(Mariano)- (Dirigint-se cap a la corda de la campana) Mira, això els trucará. (Es posa a fer cridar les campanes) Surt, estimat, a veure si s'apropa algú... (Toca les campanes)

En Carles surt fora de l'esgesia i no troba a ningú, no escolta cap cosa, ningú s'apropa. Está confús. Quan surt en Mariano veu que estan sols.

(Mariano)- On s'han anat tots?
(Carles)- No hay nadie en este pueblo, ni nada,

El Mariano abraza al desconsolado Carles.

(Mariano)- Estimat, calma.
(Carles)- No hay una persona, ni ser vivo en esta aldea. (Llora) ¿Sabes una cosa?
(Mariano)- Qué?
(Carles)- Nos observa alguien.
(Mariano)- Va, ara tens deliris
(Niña de Rajoy)- Jajaja, ah, jajajaj jajajaja jajaja jajaja jajaja jajaja jajajaj jajajajja jajaja jajaja ja
(Carles)- ¿Eso es una alucinación?
(Mariano)- (Amb autoritat) Vaig a buscar aquest noi. Hey, noi, vine cap aquí, parlarem amb tú!
(Cridant amb rabia diu) On esteu???
(Carles)- <censored>

Potser el poble catalá s'havia anat feia molt de temps. 

La repressió NO es la solució!!
Catalunya Triomfant, molts ánims!!




                                          Texto extraído del Capitulo de La dimensió Desconeguda: El Poble Silenciòs


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.